EL MEU NOM ÉS L'OBLIT (2010)
|
 |
FILLS DEL XÚQUER (2007)
|
 |
Clica a les cançons per a vore les lletres.
AQUESTA NIT
Fou tan dolç aquell passat,
tan dolç el sabor de la sang.
La lluna, el cel i la ciutat
em fan recordar.
Mor la llum, ja cau el sol,
buscàvem algú que ens donés calor.
Sobre el mar, suor i asfalt.
Volies volar.
Falses paraules,
promeses trencant-se entre boires.
Veus apagades
contant els errors que avuí hauràs de pagar.
I estaràs tan lluny dels teus somnis.
I estaràs tan lluny dels meus llavis.
Buscaràs el temps que has perdut
i hauràs de patir aquesta nit.
Un infern de llums vermells
em mostra en què t’has convertit.
Un desert tan ple de gent
que busca fugir.
On acabaren
les llàgrimes que un dia plorares?
Ara s’amaguen
darrere el verí que tens sota la pell
Tantes paraules
i somnis perduts que s’emporta el vent.
Deixa que ploren
les cendres de tot el que hauries de ser.
(A València, ciutat d’enlloc.)
JUGANT A MATAR
No es pot parlar d’igualtat
anomenant llibertat
allò que és tot falsedat.
Marxaven un fred matí.
Camins de glòria i destí
que es perden a l’horitzó,
que es perden a l’infinit.
Més enllà d’aquell mar,
una terra d’estranys.
No esperaven la mort.
Cau la nit, comença l’horror.
Mai la vida de tanta gent innocent
tindrà un preu fixat per la voluntat d’algun inconscient.
Ploren foc els estels, la mort cau del cel.
L’envien els homes de gris jugant a ser déus.
Jugant a matar.
Veieren terres cremar,
camins que mai comprendran
van arrassar al seu pas.
Les armes que callaran,
les runes que romandran,
veuran com passa el dolor
del somni d’aquella pau.
No, mai més la por apartarà
els vostres ulls de l’endemà.
Tots aquells somnis abatuts
hui buscaran de nou la llum.
Tots els moments que ens han llevat,
totes les vides que han segat,
queden enrere i sota el sol,
mai més viurem aquest malson.
OCTUBRE
Arrossegant-me
en el desig d'un cor trencat.
No puc amagar-me
de tots els cops que et vaig fer plorar.
No em queda sortida,
però tampoc puc esperar
que el temps em diga
que aquesta vegada és massa tard.
Passarà la nit sencera
temps per oblidar.
Dona'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
No sé què fer, no sé on anar,
ja no sé viure en soledat,
és tan difícil tindre't lluny o al meu costat.
No sé què fer per oblidar
que aquells moments van acabar,
sota la pols de mil hiverns m'esperaran.
Els dies que passen
i la tardor que em plena el cor.
Em porten com fulles
ecos marcits del teu calor.
Ningú m'acompanya
pel gris camí d'aquest dolor.
Tantes nits de tempesta
van fer de mi el que ara sóc.
Vull donar-te el poc que em queda:
llàgrimes i sang.
Dona'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
Junt amb mi.
ULLS DE FOC
El meu somni es repeteix,
uns grans ulls que m'hiptnotitzen i em fan creure en tu.
En la princesa del foc,
baixada del paradís per regnar junt amb mi.
No et puc deixar de mirar,
mentre jugues a fer com si no m'hagueres vist.
Però sé que cada cop
que no et mire em busques amb els teus ulls de foc.
Recorde aquella nit,
el teu cos perdut als meus braços.
I et vull confessar que encara t'estime i que…
Vull tornar a veure els ulls de foc,
besar de nou els teus llavis candents,
envoltar-te fort en la foscor
i no soltar-te per mai més..
T'he estimat en la foscor,
els nostres ulls dialogaven mirades d'amor.
M'he entregat a la passió
embriagat per la fragància que emana el teu cos.
Tot i haver perdut el nord
la rosa dels vents marca sols una direcció.
Flamarades d'ulls de foc
em condemnen a besar els teus llavis de nou.
El temps ha passat,
però et recorde com si fos ahir.
I et vull confessar que encara t'estime i que…
I malgrat que hi passe molt de temps,
les flames cremaran dins de la pell.
Romandrà el teu nom als meus records,
per mai no oblidar, i poder comprovar,
que sempre cremaran les flames a dins del teu cor.
MIRALLS TRENCATS
Tant de temps mirant el cel.
Comptar els núvols i algun estel
el van fer reflexionar.
Sempre amagat entre records de temps passats.
Tantes les vegades que es va sentir especial.
I creia poder canviar
un món que ja sap que no el perdonarà.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
Sempre actuant sense pensar.
Sempre veient sense mirar
amb els ulls d’un inconscient.
Sentia laments des del seu interior
en miralls trencats, ofegant-se de dolor.
I en silenci va morir
l’espelma que il•luminà les seues nits.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
SI POGUÉS
>Uns instants pensant en tu, recordant aquells moments
que no tornaran mai més.
Capturant els sentiments continguts dins la pell,
maleint no haver pogut fer res més.
Els teus ulls demostraven l’amor i els teus sentiments
en un moment dur de dolor.
Eixa força perduda en segons, un cos indefens
plorant el seu adéu.
Si pogués demanar un desig
no dubtes que voldria que tornares junt amb mi.
La tristesa em recorre per dins
al no poder sentir la màgia que em tenia captiu.
Hui he recordat el temps en què forem un sol ser,
compartint cada moment.
Vuit anys van ser suficients per fer-te de voler,
per dormir al cor de la teua gent.
El silenci esgarrifa la pell, què dur va ser
saber que no et veuria mai més.
I la veu em tremola quan dic que aquest paradís
ha perdut el seu encís.
Si pogués demanar un desig
no dubtes que voldria que tornares junt amb mi.
La tristesa em recorre per dins
al no poder sentir la màgia que em tenia captiu.
Ulls eterns, mirada penetrant,
i dins del meu cor records que no s'esborraran.
I quan siga el moment de marxar
ens retrobarem, et vull abraçar...
MORT EN VIDA
Vull calmar, vull parar
el viatge cap aquella mar d’ansietat.
Perdut sense saber on anar,
sense poder pensar per mi mateix,
sense raonar.
Vull calmar, silenciar
la veu que m’ha impulsat a actuar sense pensar,
tan sols desitge un poc de pau,
silenciada pel benestar,
turmentada per la suau brisa
que em duu la mar.
No em queden forces per a més,
mort en vida no sóc res!
Jo vull pensar per mi mateix!
No podreu controlar-me mai més!
Vull sentir dins de mi
allò que es viu quan arriba al seu lloc el destí.
Un món desconegut del que mai
podré saber com poder assolir
sentir-me bé!
Vull eixir del camí
Que m’arrosega cap a un infern, prop d’ací.
Tan sols enyore estar tranquil
i poder riure sense ferir
Enamorar-me sense haver-hi de ser jo
qui ha he de sofrir.
L'AMAGATALL DEL SOL
Pense que de vegades estic sol,
que no hi ha ningú més al món,
que no puc afrontar la vida
que se’m presenta sense por.
Dies de pluja, núvols per tots els llocs.
Tristesa gris per a tothom.
No trobe ajuda per ningun racó.
No crec en cap déu de l’amor.
Podràs recórrer el món
amb moltes ganes, paciència i il•lusió.
Voràs l’amagatall del sol
darrere els cristalls de la passió.
Llargs camins i sempre sense direcció,
perdut entre jardins de pols.
Uns ulls que marquen la incertesa
d’un món que al meu cor no respon.
Com un paper cremat per un raig del sol
la meua esperança es dissol.
Ja no puc afrontar la vida
que se’m presenta sense por.
Un fort dolor em pressiona el pit,
la meua llum deixa d’existir.
No deixes que et vença la nit.
No puc deixar de pensar que ací
una ànima trista desitja morir.
Obri els ulls i mira la llum perquè…
Podràs ser feliç si vols
deixant enrere els problemes i el dolor.
Voràs l’amagatall del sol
si als teus ull deixes brillar la calor.
BOIG PER TU
En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
(a la memòria de Carles Sabater)
Música: Pep Sala
Lletra: Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila
EL MEU NOM ÉS L'OBLIT
Un paisatge de tardor eclipsa un món estrany
ple de runes i boires.
Han passat els millors anys,
temps que ja no tornaran i que has oblidat.
I per què vols recordar, d’aquell món tan depravat,
les accions que et van marcar?
Inocents assassinants, malferits i maculats
per la seua pròpia sang.
Van córrer rius de llàgrimes, impartires dolor,
vas enfosquir les ànimes, condemnant-los a mort.
Mai més no recordaràs molts d’aquells bons moments
junt amb la teua gent.
Tot record s’esvairà entre cendres de dolor,
un dolor que vas causar.
Vas corrompre el teu entorn,
vas sembrar una llavor fermentanda per l’horror.
La maldat s’apoderà de la teua negra sang
i et portà fins la foscor.
Van córrer rius de llàgrimes, el teu nom fou el mal.
Vas enfosquir les ànimes i ara ho vas a pagar.
Anys de vivències es redueixen a uns instants.
Grans històries que sols als llibres s'escriuran.
Cossos indefensos esclaus del meu poder.
Jo sóc el destí i el meu nom és l'oblit.
Tantes veus silenciades jutgen el teu destí
i el pitjor veredicte et condemna a l’oblit.
FILLS DEL XUQUER
Fa molt de temps de quan el nostre riu
Portava l'aigua neta i el poble en bevia
I a poc a poc se l'ha anat descuidant
Fins convertir-lo en un desastre natural
I en aquests temps que corren podem afirmar
Que ara tenim d'aigua la meitat que fa uns anys
I a més aquells que manen ens volen llevar
La poca aigua del Xúquer per a transvassar
Diguem NO! a la contaminació,
A deixar morir la joia
Volem que el riu segueisca amb vida
Volem ser els Fills del Xúquer
Ja no es veu l'aigua neta, ja no vénen les aus
I els peixos que hi havia ara ja ni els podem trobar
La vegetació abunda com la contaminació
Açò no pot ser, el que tenim és un femer!
I en aquests temps que corren podem afirmar
Que ara tenim d'aigua la meitat que fa uns anys
I a més aquells que manen ens volen llevar
La poca aigua del Xúquer per a transvassar
Diguem NO! a la contaminació,
A deixar morir la joia
Volem que el riu segueisca amb vida
Volem ser els Fills del Xúquer
LA PUTA REALITAT
És curiós com passa el temps i com passen les coses
Juguen a canviar fronteres, a decidir la història
Jo creia en aquells somnis que es feien realitat
Amb mags i fades, cavallers i dracs
Però la mateixa vida, dirigida per uns quants
T'enderröcka les idees, et fa passar-ho mal
Et convide a que no somies amb aquest món irreal
T'ha tocat viure la puta realitat...au al bar!
Aquest món màgic, que t'agradava somiar
És tan sols un reflexe d'aquesta societat
Els mags i les princeses, els cavallers i dracs
Són traficants i putes, i grans pesos pesats
Però la mateixa vida, dirigida per uns quants
T'enderröcka les idees, et fa passar-ho mal
Et convide a que no somies amb aquest món irreal
T'ha tocat viure la puta realitat...au al bar!
AU AL BAR!
1492: LA CONQUESTA
La llum daurada del sol il·lumina un paisatge
Un cel tan blau com la mar on volen els ocells
Mirant cap a l'horitzó es distingeix un turó,
Mariners baixeu del vaixell que això és terra ferma
Grups de soldats ben armats formen prop de la costa,
Es preparen per combatir el front de l'enemic
Fóu una victoria elegant, milers de natius derrotats
Que havien baixat cap al mar a rebre la visita
Els habitants, d'aquell paradís
Van perdre-ho tot, inclús la llibertat!
MAI! NO! Podran borrar!
les injustícies que feren als pobres
MAI! NO! Podran callar!
les veus dels afectats
Ningú pot manar sobre un altre,
per què conquerim els germans?
Serà perquè la raça humana no és gens tolerant?
Ningú pot manar sobre un altre,
ningú té dret a esclavitzar
Com va fer l'antic amb aquells derrotats
L'expedició de soldats explora el territori,
Al front de l'expedició un capità genovès
Caminant arriben a un vall, es distingeix un poblat
On els natius assassinats feien la seua vida
Per l'interior del poblat hi ha poc signe de vida,
Sols dones, vells i xiquets amb por als invasors
"agafeu sols el fonamental: les dones, l'or i el menjar;
que ens espera un llarg camí de tornada a casa"
Els habitants, d'aquell paradís
Van perdre-ho tot, inclús la llibertat!
MAI! NO! Podran borrar!
les injustícies que feren als pobres
MAI! NO! Podran callar!
les veus dels afectats
Ningú pot manar sobre un altre,
per què conquerim els germans?
Serà perquè la raça humana no és gens tolerant?
Ningú pot manar sobre un altre,
ningú té dret a esclavitzar
Com va fer l'antic amb aquells derrotats
FLAMES
Flames dins del teu cor!!
Vaig buscant la manera de veure't
i apagar eixe foc que et crema i et crema,
vull calmar eixa forta tempesta
que et fa veure les coses d'una altra manera
Rodejar el teu cos amb els braços,
Estimar-te a la nit tu plena de tendresa
I apagar la tempesta d'ahir
Amb la pau i harmonia d'avui
Però en lloc d'això em vas portar a un carreró sense sortida
Perquè confessara els meus errors del passat,
No volgueres escoltar les meues bones paraules
I et venjares de mi sense pietat...
Flames dins del teu cor, vaig encendre la flama apagada
Flames dins del teu cor, no mires els errors del passat
Sols vull estar amb tu, i apagar eixe foc que ara crema
Ser l'esclau del teu cor, ser l'esclau de les flames del teu cor!
Et contemple a la nit tota nua,
Les flames t'il·luminen baix la llum de la lluna,
Atresores tan enorme bellesa
Que se't pot comparar amb qualsevol deesa
Sols desitge acaronar els teus pits
I mirant-te als ulls estimar-te a la nit
Convertir-me en l'esclau del teu sexe,
I cremar-me amb el foc de les teues passions
A trenc d'alba la llum em desperta,
La tempesta ha passat i ara regna la calma
Altre cop me'n torne caminant
I pensant en la dona que m'està matant.
No puc deixar de pensar amb ella,
Vull que siga feliç sense el foc que ara crema
I encara que no estiga junt a mi,
L'adoraré i la cuidaré des d'ací...
Flames dins del teu cor
MALEÏT COMPOSITOR
D'intel.ligència superior,
No és una ciència i té valor
La seua arma és la clau de sol,
les notes la seua munició
No sabem qui és,
Tan sols transmet sentiments
Maleït desconegut...
Ell ens fa caure en la tentació
serà la seua perdició
Maleït compositor...
Aterroritza a tot un món,
La seua màgia no té color
Ningú l'ha vist en cap racó,
Tan sols som víctimes del seu cor!
El seu poder és gran
No dubtes que t'encantarà
T'embruixarà sense raó
Ell ens fa caure en la tentació,
serà la seua perdició
Maleït compositor...
MAI T'OBLIDAREM
(A Tomàs Català)
Era un dissabte de festa,
Tornàvem d'aquell concert
Va sorgir la notícia
Enmig d'un gran sobresalt
Era un veí del poble d'aquells especials
Que tantes voltes ens veia assajar
No hi ha dret que s'acabe la vida així
No hi ha dret que s'acabe tot amb tirs
No hi dret...
Era tan jove i ja veus
Tota una vida per davant
I sols per uns minuts
Li la van arrebatar
Llàgrimes de ràbia, impotència i dolor,
sempre et tindrem dins del nostre cor
No hi ha dret que s'acabe la vida així
No hi ha dret que s'acabe tot amb tirs
No hi dret...
Mai t'oblidarem...
ENDERROCKS
Aquest era el nostre somni des de xicotets,
Estar ací dalt i veure a tanta gent
La música surt sempre de dins del nostre cor, i ahí volem...
Que la reba tothom
Sempre admiràvem aquells
Que amb el cor feien música d'ells
Sempre admiràvem aquells
Que amb llistons feien vaixells
No podem deixar que al rock li arribe la seua mort
Per això ajuda'ns tu un poc i crida ben fort
Enderrocks, lluitem per a reviure el rock!
Enderrocks, lluitem per ajudar un poc!
Quan toquem al nostre grup és tot un sentiment,
Sentim la música, sentim la nostra gent
Qui no busca mai la fama mai la trobarà, i si no...
Serem per admirar
ENDERROCKS!!
AL VENT
(Raimon, 1959)
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor
la vida pot ser eixe plor
Però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món
PER NO OFRENAR
Som d'una terra estimada per la seua gent
Terra de mar, cultura i sentiment
Terra de pobles i de jornalers també
Terra de rojos, terra de maulets
Som d'una terra on es parla català,
És simbol de la nostra llibertat
Va ser dels moros, va ser de Jaume I
Terra de rojos, terra de maulets
I a tots nosaltres ara ens toca cridar...
Terra estimada, terra del nostre temps
Terra cremada, per no ofrenar glòries a Espanya
Terra habitada pels riberencs
On encara hi perviu l'antic sentiment
Som d'una terra destrossada per la seua gent
Terra de camps de golf i de diners
Terra d'asfalt i l'ombra d'estrangers també
Terra de blaus, terra de botiflers
Som d'una terra on es parla castellà
Que segles enrere se'ns va imposar
Terra que plora per reviure els temps passats
Terra de blaus, terra de condemnats
I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...
Nua espere el meu estimat
Perdut en un viatge que no acaba mai
Junt la natura jo estaré esperant
Tota la dolçor que ell em portarà
I aquest llarg camí
El recorreré seguint l'estel
Que em guiarà per la terra que sagna
Cap a la llar de la meua estimada
Sóc la guardiana de tota la terra
Jo sóc la mare, jo sóc la mar
Tan sols desitge que arribes a mi
Corre estimat, espere poder-te abraçar
Estic ferit i no puc caminar
Se que la mort prompte se m'endura
Deixant una terra ferida i marcada
Se que mai més els teus llavis podré besar...
I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...
